Història

L’Hospital commemora el 700è aniversari amb un ampli programa d’activitats, que posa l’accent en els residents

Els jardins acolliran per Corpus l’exposició de clavells i la institució farà la catifa del Cap de la Vila, entre el conjunt d’actes programats al llarg de tot el 2024

L’Hospital Sant Joan Baptista, la institució més antiga de Sitges, celebra 700 anys d’història, amb un ampli programa d’activitats, tant pròpies com altres organitzades per altres entitats i organismes locals. Amb aquesta celebració, l’Hospital pretén subratllar el seu paper com a institució dedicada a la cura de les persones de Sitges.

L’origen de l’Hospital de Sant Joan Baptista es remunta al 1324, quan Bernat de Fonollar, l’home del castell, el va fundar en l’actual complex de Maricel, que va ocupar fins als primers anys del segle XX. Des dels seus inicis, l’Hospital es va dedicar a la cura de les persones. La data del document que certifica l’existència de l’Hospital és el 20 de febrer de 1324.

Per a commemorar l’efemèride, l’Hospital de Sant Joan Baptista ha programat un seguit d’actes que reverteixin sobretot i, principalment, en els usuaris de la residència: aquests actes els faran gaudir i participar de la riquesa cultural i social de Sitges. Al mateix temps, el programa pretén oferir als sitgetans que puguin apropar-se, conèixer i gaudir d’una institució que és de tots els vilatans.

Clavells i catifa per Corpus. El moment de major protagonisme de la commemoració, coincidint amb la primavera, arribarà per Corpus, quan l’Hospital acollirà la tradicional Exposició Nacional de Clavells als seus jardins, entre l’1 al 9 de juny. Les obres a la Societat Recreativa El Retiro impossibilitaran que els seus jardins acullin l’exposició i per aquest motiu l’Hospital serà la seva seu durant l’edició del 2024. Amb motiu de la celebració de Corpus, la Fundació tindrà l’honor de confeccionar la catifa de flors del Cap de la Vila, diumenge 2 de juny.

L’Hospital posa en el centre de la celebració la gent gran de la residència, i per això ha programat concerts amb diferents estils de música, projeccions de pel·lícules i visites guiades a diverses entitats o centres culturals de la vila. Entre altres activitats, visitaran la confraria de pescadors del Port, se’ls oferirà l’activitat El Sitges més mariner del Museu Maricel, que té com a teló de fons el mar, la malvasia i la costa sitgetana; i faran un tour virtual pel Cau Ferrat. Entre els concerts que es faran a l’Hospital, destaca la doble cita de la Suburband, pels volts de Festa Major i Nadal, i el de Ramon Mirabet, durant el mes d’octubre.

Els 700 anys també estaran presents per Sant Jordi amb activitats escolars i un concert per als residents, i també a través dels llibres que parlen de la història de l’Hospital, en un espai d’interès que hi dedicarà la Biblioteca Santiago Rusiñol. Per altra banda, s’han programat dues presentacions de llibres al CIM.

Balls populars per Sant Joan. La festivitat de Sant Joan serà el dia central de la commemoració del 700è aniversari. El 24 de juny, diverses colles de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges (ABPS) faran una exhibició als jardins de l’Hospital. Aquesta concentració de balls i música acompanyarà els actes tradicionals del dia del patró, com l’audició de sardanes i el concert d’havaneres davant del CIM. La Jove de Sitges també s’hi afegeix, amb una jornada castellera al jardí de l’Hospital.

Per donar a conèixer la tasca de l’entitat durant aquests 700 anys, el programa també inclou diverses conferències, dins d’un cicle organitzat pel GES, a càrrec de diferents historiadors i experts de Sitges: Beli Artigas, Isabel Coll, Blai Fontanals, Alba Gràcia, Oriol Pascual, Àngels Parés, Jacint Sastre i Toni Sangrà. Aquestes xerrades seran itinerants i se celebraran en diferents sales i espais de Sitges. Aquesta   miscel·lània   quedarà   recollida   en   una   publicació   que   es presentarà durant la tardor d’enguany. Paral·lelament, l’Hospital difondrà a través dels seus canals de difusió diversos vídeos amb episodis d’història explicats per alguns dels ponents en les conferències.

Finalment, en reconeixement a l’enorme tasca, que fan amb tant d’amor el voluntariat i els treballadors de l’Hospital, els Carpantes del Casino Prado els faran una paella i les Cuineres de Sitges, un sopar. La seva col·laboració és essencial i enguany es pretén aprofitar l’aniversari per a potenciar-la, donant-los més recursos per millorar el dia a dia de la gent gran.

Per acompanyar aquesta efemèride, la Fundació Privada Hospital de Sant Joan Baptista, òrgan que gestiona la institució, ha encarregat una imatge corporativa específica, que és obra del dissenyador Jose Rozas Porras. La imatge adapta el logotip de l’Hospital a la celebració del 700è aniversari (el podeu veure en l’encapçalament d’aquest document).

700 anys d’història. Fundat el 1324 pel cavaller de Sitges Bernat de Fonollar, l’Hospital Sant Joan Baptista de Sitges és una de les institucions més antigues en actiu de tot Catalunya. En un inici, aquest Hospital estava enfocat dins del concepte medieval d’hospitalitat i d’aixopluc als pobres, pelegrins, orfes i malalts. Estava situat just a sobre de les roques de la mar, dins la muralla medieval de Sitges. Però a causa dels avenços de la medicina, la ciència i la tecnologia, aquell edifici es va quedar desfasat. Si bé a mitjans del segle XIX, les monges concepcionistes s’encarregaven de la cura de les persones, aquesta activitat es va estar duent a terme fins a l’any 2000.

Gràcies a la compra de l’antic edifici per part del magnat nord-americà Charles Deering, el 1912 es va poder inaugurar el nou edifici noucentista, de l’arquitecte Font i Gumà, amb un llenguatge artístic i arquitectònic amb un valor patrimonial catalogat. És en aquest complex gairebé museístic on es desenvolupa actualment la funció principal de la Fundació. Quan va entrar en funcionament l’Hospital Comarcal de Sant Camil, el centre hospitalari sitgetà es va convertir en un Centre d’Atenció Primària (CAP) del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya; i finalment, l’any 1997, es va consolidar com una residència geriàtrica fins avui en dia.

En la darrera dècada, la institució ha crescut, ha evolucionat i s’ha hagut d’adequar a les necessitats presents, sense oblidar però aquell desig original del seu fundador d’hospitalitat als més desvalguts.