Història

Des de l’Hospital medieval a l’actualitat

L’origen medieval

El 1324, enguany fa 700 anys, Bernat de Fonollar, senyor del castell de Sitges, fundà l’Hospital de Sant Joan Baptista. Fonollar estava vinculat amb l’Ordre Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta. És per aquest motiu que quest hospital fou encomanat a aquest Sant. Per aixecar aquesta institució, el 1320 va comprar el Palau de Bernat de Centelles, just sobre de les roques del mar, dins de les muralles, i el va condicionar. Aquell primer edifici és actualment part del complex de Maricel.

L’Hospital en època medieval responia al concepte de caritat cristiana i hospitalitat, on el dualisme entre el cos i a salvació de l’ànima prenia el protagonisme. Els valors, com acollida als pobres, netejar els pecats o ajudar als necessitats eren seguits pels nobles de l’edat mitjana. Bernat de Fonollar no era una excepció. Per aquest motiu va dotar l’Hospital amb una capella. Sabem relativament molt poc sobre la trajectòria de l’hospital durant l’època medieval. Els malalts que estaven realment greus els derivaven a l’Hospital de Santa Creu de Barcelona, i a Sitges deixaven els que estaven lleus.

Amb el control de la senyoria de Sitges per part de la Pia Almoina a la mort de Fonollar, l’any 1326, l’Hospital de Sitges queda sota el domini dels canonges de la Santa Seu de Barcelona.

Amb la fi del domini de la Pia Almoina, l’Hospital de Sitges torna a la categoria jurídica de privat. L’any 1821, per exemple, tenim el Reglamento General de Beneficència pública, el qual vetlla i normativitza l’activitat hospitalària. Es va crear una Junta de Beneficència, origen de l’actual Patronat que dirigeix la institució, i on l’alcalde ja era el president.

Però a finals del segle XIX, l’edifici de l’Hospital estava definitivament  desfasat i no s’ajustava a les noves tendències mèdiques i normatives higièniques. Abans, els hospitals estaven al costat dels centres religiosos i dins de muralles, però a tombant del segle XIX cap al XX comença la construcció dels nous pavellons mèdics moderns als afores dels nuclis urbans.

L’any 1909 es té la primera notícia que Charles Deering volia comprar l’antic Hospital per fer-ne un Palau dedicat a l’art. Deering era un milionari nord-americà, amic de Ramon Casas, que queda enamorat de la situació de l’antic edifici davant del mar i just al costat del recent Cau Ferrat, nucli de les festes modernistes. Deering va posar sobre la taula una oferta de 40.000 pessetes per la compra de l’Hospital. El polifacètic Miquel Utrillo va participar com a intermediari. Finalment, la compra es va efectuar, primer per 30.000 pessetes per l’escriptura i la resta de les 10.000 pessetes en l’entrega de les claus.

Un cop traslladats els malalts a una casa del carrer Major de manera provisional, es van començar a posar a treballar pel nou edifici. Es va comprar la Pedrera d’en Sans i Bori, la finca actual, l’any 1910, per 12.500 pessetes. Terreny al nord de la població i separada del nucli urbà (allunyant així, les infeccions), espaiós, es veia el mar i perquè ja hi havia unes construccions prèvies que es podien aprofitar (hem de suposar que era el Corral de la Vila).

Si ens apropem a la façana de l’edifici de l’Hospital, podem veure en una zona molt protagonista dues inscripcions que expliquen tot aquest procés:

1-“A principis del segle XIV, Bernat de Fonollar, senyor del Castell de Sitges, féu construir sobre les roques del mar l’hospital de pobres, sota la invocació de sant Joan Baptista; el qual fou notablement engrandit dintre del segle XIX i declarat municipal per R.O. el 13 d juliol de 1854”.

2-“Venut per deficient el casal antic, amb son producte i els recursos aportats pel “Patronat de Beneficència Local de Sitges”, creat a iniciativa de la Junta de l’Hospital, s’adquirí aquesta finca i es construïren els edificis on s’ha traslladat la Santa Institució (1910-1912)”.

Es va optar per Josep Font i Gumà, arquitecte vilanoví que ja havia fet diferents feines per la comarca. Era amic de Rafael Llopart (metge membre de la Junta de Beneficència) i Josep Planas (administrador de l’Hospital). El pressupost del nou complex es va estimar al voltant de les 86.000 pessetes. Es va obrir una subscripció popular on el poble de Sitges es va bolcar. També es va sortejar una casa donada a l’Hospital amb aquesta finalitat. Es van vendre butlletes amb el valor de 2.800 pessetes.

El constructor fou Gaudenci Mirabent i Robert. La primera pedra es va col·locar el 1910 i la inauguració va ser dos anys després, el maig del 1912, amb representació civil i religiosa. A l’estiu, coincidint amb la Festa Major, el 23 d’agost, es va fer una festa i els balls i entremesos de la Festa Major van pujar a celebrar-ho, juntament amb la benedicció del bisbe i la comitiva oficial. Des d’aleshores, que cada Festa Major els balls i entremesos pugen a celebrar la festa a Sant Bartomeu a la nostra entitat.

L’edifici i el complex

L’edifici s’estructura en un cos central i dos cossos laterals, on originàriament hi havia els dormitoris. Amb planta baixa, primer pis i golfes. El cos central està estructurat al voltant d’un vestíbul il·luminat per una llanterna que corona l’edifici. Del vestíbul arrenca una escala, per on s’accedeix al primer pis. En surten dues ramificacions: una que va a la capella i l’altre al departament d’infecciosos. Darrere de l’escala hi havia la Sala d’Operacions i al primer pis la Sala de Juntes, concebuda com el centre de tot el complex. Si abans, en l’edifici antic, el centre era la capella, en aquest nou edifici, el centre és la Cúpula, la Sala d’Operacions i la Sala de Juntes. Declaració d’idees en la forma del disseny arquitectònic: ara la llum és el centre, la raó és el centre. També van projectar un pavelló per infecciosos i un altre per tuberculosos, construït uns anys després gràcies a la benefactora Isabel Julià i Charles Deering.

En tot el complex hi ha simbologia religiosa a voltant de Sant Joan Baptista. Però també al voltant dels templers i dels viatges de les croades. És possible que Font i Gumà, va voler posar en valor el passat medieval de l’Hospital i l’origen templer de Bernat de Fonollar.

El darrer segle de l’entitat

D’acord amb la disposició oficial de data 6 de març de 1933, va adoptar llavors la forma d’una Fundació Privada per temps indefinit, propietat del poble de Sitges i, per tant, comptant tothora amb la protecció del seu representant legal, l’Ajuntament de la Vila. Aquesta representació arriba fins avui amb l’òrgan del Patronat.

A finals dels anys 80 del segle XX, l’Hospital de Sant Camil de Sant Pere de Ribes reforma i s’actualitza i passa a ser l’hospital de referència de la comarca. També, el 1992 s’obre l’autopista i el trajecte cap als hospitals de la capital catalana s’escurça. Això va fer que el nostre hospital es tornés a quedar desfasat. És aleshores quan es transforma en Centre d’Atenció Primària. Però amb l’obertura del nou CAP, el 1997, al camí de Capellans, es redefineix definitivament en centre assistencial, fins el dia d’avui.

La residència geriàtrica, en l’actualitat és un centre concertat amb la Generalitat de Catalunya i amb l’Ajuntament de Sitges, per a l’assistència a les activitats de la vida diària de les persones grans amb dependència. En la prestació d’acolliment residencial, hi ha unes 100 places, la meitat de les quals tenen alguna d’aportació pública o des de la mateixa fundació.

Finalment, també disposa de vint places de servei de menjador social per a la gent gran i necessitada, proporcionant de forma temporal, en el mateix espai residencial, àpats elaborats per a persones amb necessitats socials que necessiten ajuda per a la subsistència.

En la darrera dècada, la institució ha crescut, ha evolucionat i s’ha hagut d’adequar a les necessitats presents, sense oblidar però aquell desig original del seu fundador d’hospitalitat als més desvalguts.